La pràctica íntima del Yin ioga

"Si lo sientes, lo estás haciendo"

El Yin ioga es caracteritza per ser una pràctica lenta, senzilla i amb un enfocament passiu, que convida a la meditació i a concentrar-nos en les sensacions corporals i emocionals més subtils i delicades que es desperten.

A nivell físic i dins de la pràctica, sostenim les postures en quietud durant varis minuts, per tal d’anar relaxant la musculatura i incidir en articulacions, fàscies, teixit connectiu i òrgans interns.

Una pràctica que s’allunya de buscar una alineació exacte i estètica de la postura, sinó que es centra en la funció o intenció de la postura, entenent que cada cos i estructura humana és diferent, i que caldrà adaptar-se en la postura per generar les sensacions buscades en una zona concreta.

Què té de diferent d’altres pràctiques o estils de ioga?

El Yin ioga es basa en la medicina tradicional xinesa, i busca harmonitzar l’energia (l'anomenat chi), fent evident la necessitat de trobar l’equilibri en tot allò que fem, pensem i sentim, per tal d’obtenir benestar i salut.

Al aportar lentitud, calma i introspecció, contraresta les pràctiques més dinàmiques, exigents i físiques, que s’han globalitzat tant a Occident, i ens ofereix espai i temps per observar com ens sentim i on son els nostres límits en el moment present, tant físics com mentals i emocionals, permetent-nos deixar-nos anar i reconèixer què necessitem. D’aquesta manera ens ajuda a baixar el ritme, desbloquejar tensions i a viure amb més atenció i tranquil·litat el dia a dia, rebaixant l’estrès, l’exigència i les distraccions que la societat ens marca.

Si ens fixem en la natura i els seus cicles, observem l’aspecte canviant de les coses, i la vida és plena de contrastos i polaritats (ràpid i lent, dins i fora, masculí i femení, llum i foscor, etc.). Desenvolupar qualitats com l’adaptació, l’entrega i l’acceptació pot apropar-nos al camí del mig i ajudar-nos a entendre tant la impermanència com les diferents tonalitats de les coses ja que a la fi, què és la foscor sinó falta de llum?

Entrar a la postura a una profunditat adequada

La pràctica és lenta i passiva, de manera que els moviments per entrar dins la postura també ho son.

Quan comencem encaminar-nos cap a la postura, tant el cos com la ment ho faran amb certa tensió, alerta, de manera que la musculatura la sentirem tibant i certament restringida, per això no buscarem una profunditat excessiva, sinó un límit adequat per quedar-nos.

A mesura que restem més temps dins la postura, deixem de lluitar i busquem una mirada d’observació i d’entrega, el cos, progressivament, s’anirà obrint i, potser, anirem ampliant els nostres límits.

Aquest primer principi ens porta a abandonar expectatives i allunyar-nos de com hauria de ser la postura, per acceptar on som i respectar què necessitem.

Sostenir la quietud

Una vegada em trobat aquest límit adequat que parlàvem anteriorment, ens comprometem a mantenir-nos en la major quietud possible, amb determinació de buscar la permanència i quedar-nos en la postura sense canvis.

Aquesta quietud ajudarà:

- que el cos es relaxi i es desactivi la musculatura, de manera que podrem incidir en articulacions i fàscies, les quals queden protegides cada vegada que el cos s’activa i hi ha moviment.

- que la respiració sigui suau, lenta i natural. Quan el cos està calmat, la respiració no és agitada, curta ni forçada, i ens acompanyarà a profunditzar en les sensacions i observar el moment present.

- que la ment s’assossegui i puguem veure amb major claredat i menys distraccions.

La quietud es sosté sense dogmatismes, de manera que si sentim dolor o molta lluita per restar dins la postura, buscarem restar-li intensitat i adaptar-la.

Mantenir les postures un temps perllongat

L’ingredient màgic de la pràctica és el temps.

El teixits yin que treballem no son elàstics com els músculs, de manera que no responen bé al moviment constant. Al ser plàstics, necessiten cert grau de tracció i mantenir aquesta tracció per varis minuts, per tal d’obtenir l’estrès adequat i els màxims beneficis.

Quan els teixits s’estimulen a una intensitat apropiada i per un període de temps adequat, augmenten la seva adaptació, resistència i fortalesa. Si hi aportem massa estrès o el mantenim durant massa temps o no descansem suficient, els teixits no poden recuperar-se i és possible lesionar-se. Novament, busquem l’equilibri entre intensitat i temps suficient.

Cada cos, moment i circumstàncies son úniques, per això un dia podràs sostenir una postura més temps que un altra, o fins i tot hi haurà postures que podràs quedar-t’hi més temps que en d’altres. Per això és important practicar amb respecte, atenció i sentit.

Generalment, comencem per quedar-nos en la postura un mínim de 3 minuts. Amb el temps, i segons el moment, anirem incrementant aquest període, fins a 8 o 10 minuts.

Quins beneficis té la pràctica de Yin ioga?

Nodreix les articulacions, reduint la fixació dins la pròpia articulació i amplia el seu rang de moviment.
Estira les fàscies i teixit connectiu que embolcalla músculs, ossos, òrgans, etc. evitant que s’enredin, que s’acumulin partícules tòxiques i es limiti el moviment del cos.
Aporta major lubricació als teixits i ajuda que articulacions i fàscies es desplacin amb major facilitat.
Millora la flexibilitat.
Segons l’enfocament de la seqüència, millora la digestió, estimula i nodreix els ronyons o millora la circulació sanguínia.
Redueix l’osteoporosi.
Disminueix al freqüència cardíaca i la pressió arterial.
Redueix l’estrès, desactivant el sistema nerviós simpàtic (l’encarregat de reaccionar davant una situació de perill).
Allibera tensions físiques i emocionals emmagatzemades, que necessiten temps per desbloquejar-se.
Genera oportunitats per crear noves dinàmiques mentals i ser més coherent amb el que ets.